Melodía de la semana

Con cada amor crecemos, creemos, nos descubrimos. Con cada amor nos hacemos más altos, más guapos, más sabios, nos endurecemos. Con cada amor mudamos la piel y aprendemos a mirar con ojos nuevos. Ojos verdes, azules y negros, ojos prestados. Por eso cada amor, cuando pasa, se lleva una parte única que sólo una vez compartirmos. Una parte que quizás nunca volvamos a ser.

Hasta el día en que una canción melosa en un idioma nuevo te recuerda que nuestras pequeñas historias son grandes hazañas que todos compartimos. Entonces te reconoces a ti, pequeña, lejana, conservada intacta entre el paisaje de sonidos. Entonces estiras la mano y, como dice Miguel Ángel, alcanzas lo real con la yema de los dedos.

Se ha abierto una grieta y allí estás tú, allí están todos, como guardados con mimo. Callados y tímidos, los sentimientos. Brillantes, oscuros, cálidos y dolorosos. Allí están mientras la canción suena.

Decides no escucharla mucho, temes que la magia, como el amor, también pueda morir por la costumbre.

Com anar al cel i tornar

Nina de molsa i glaç
que ara em dorms al costat
et llevaràs un dia amb un cert regust estrany.
Et faràs l'esmorzar,
iogurt amb cereals,
i quan batis la porta notaràs que tot és fals.
Sense fixar-te que ensopegues amb el gat,
ni amb aquell nom que vas guixar amb les teves claus,
mig esborrat.
Com les paraules que ja no em parles.

Nina de sucre i fang,
que ara jeus al sofà,
t'aixecaràs un vespre pressentint aquest final.
Mentre fas el sopar
llesques de pa torrat,
l'estómac encongit t'avisarà que s'ha acabat.
Sense mirar la foto de les nostres mans
que ens vam fer un dia dins el llit en fer-se tard,
no fa pas tant.
Quan em parlaves sense paraules.

D'un amor llarg
com anar al cel i tornar.
D'un amor boig
com pluja seca.
D'un amor dolç
com panellets de pinyons.
D'un amor feréstec com les pel·lícules d'en Truffaut.

Nina de marbre i sal
que un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba teva per planxar.
Remenant els records,
mentre em faig el dinar
sopa de maravilla i un bistec amb poca sal.
Sense parar de dir-te coses amb el cap,
com quan dormies i jo estava desvetllat
tot enyorant
quan em parlaves sense paraules.

D'un amor llarg,
com anar al cel i tornar.
D'un amor boig
com pluja seca.
D'un amor dolç
com panellets de pinyons,
d'un amor feréstec com els que surten a les cançons.

D'un amor llarg,
com anar al cel i tornar.
D'un amor boig
com pluja seca.
D'un amor dolç
com panellets de pinyons,
d'un amor feréstec com els que surten a les cançons.

Els Pets (bueno chicos, se me tiene que pegar algo...)